Una reflexió sobre l’enoturisme a Catalunya.
Des de fa uns anys, la paraula enoturisme ha entrat amb força en el món del vi: per a les empreses del sector, l’enoturisme és una directriu de futur, mentre que pel sector turístic és l’oportunitat de treballar en un producte desestacionalitzador, i amb força valor afegit.
No obstant, malgrat l’ús generalitzat del terme enoturisme i la proliferació d’iniciatives vinculades al tema, els professionals que ens encarreguem de la planificació estratègica del territori ens preguntem si el sector ha entès el què és l’enoturisme i el què representa.
El passat 10 de novembre, dia europeu de l’enoturisme, totes les rutes i molts cellers van dinamitzar alguna acció vinculada en l’enoturisme. Però ningú no s’ha preguntat si les iniciatives que es duen endavant tenen opcions de futur, si tenen repercussions més enllà del propi territori, si ens estem quedant en la més pura anècdota, sense desenvolupar realment el que seria un projecte enoturístic atractiu, competitiu i diferenciador.
Fins ara la major part de les iniciatives al respecte s’han articulat al voltant de projectes territorials, vinculats al concepte de ruta, i amb un clar lideratge de les administracions públiques. La major part de les empreses s’han afegit al projecte tot sovint sense adoptar estratègies pròpies, i sense ser conscients de la necessitat de crear sinèrgies entre elles.
Creieu que s’han de seguir dinamitzant les accions al voltant de les entitats publiques?
O la iniciativa privada ha d’assumir el lideratge dels projectes enoturístics?
O la iniciativa privada ha d’assumir el lideratge dels projectes enoturístics?
Us adjunto aquesta presentació amb varies reflexions sobre el tema: