En aquestes dates al començament del curs escolar, veiem la creixent preocupació social sobre la problemàtica dels menús escolars. Comencem a trobar avui algunes escoles catalanes que implanten menús biològics, i se’n preveu un augment.
Efectivament, s’ha parlat molt de la necessitat d’una pedagogia del menjar: l’obesitat infantil, quadres de diabetis i altres malalties associades amb mals hàbits alimentaris fan necessària una actuació consensuada entre les escoles, les administracions i les famílies.
Però el problema no acaba aquí: Ens hem centrat en el Com mengen els nostres fills, sovint deixant de banda una qüestió més bàsica: Què mengen els nostres fills. I en aquest punt no tant sols hem de preguntar-nos quins productes específics escollim, sinó també llur provinença, com són produïts, distribuïts, manipulats, conservats i cuinats.
Segons declaracions del Doctor John Peterson Myers, en una jornada de la Maison de l’Unesco de Paris , la generació dels nostres fills serà la primera en gaudir de pitjor salut que els seus pares, assenyalant les condicions ambientals com a responsables d’aquest fet. I entre les esmentades condicions, té un lloc preeminent l’ús indiscriminat de productes químics en la producció agroalimentària global.
L’alimentació a les escoles esdevé doncs avui una pedagogia de l’alimentació, centrada en quatre punts fonamentals:
– Apostar per productes saludables de qualitat i naturals, entre els quals destaquen els productes de proximitat.
– Protegir el medi ambient: per a garantir la sostenibilitat assenyalem de nou la necessitat de productes de proximitat, reduïnt embalatges innecessaris i transports, però també apostant per una cultura de la reutilització i el reciclatge, tot incloent-hi productes de neteja bio i el compostatge,
– Garantir la justícia social: en aquest punt cal apostar cap un consum responsable, dirigit cap al comerç just, i la diversitat cultural.
– I finalment, una educació alimentària sensible a aquests temes, i permetent desenvolupar eines de treball complementàries com la creació d’horts ecològics o la manipulació directa per part dels infants de diferents aliments.
Una cuina no només per a menjar, sinó per a socialitzar-nos i aprendre
Des de gastronòmadas volem doncs fer-nos ressò d’aquesta qüestió, i fer una demanda a associacions, escoles, ampas i colectius ,qu es sensibilitzin en el tema i comenzin a fer accions al respecte.
Només una educació alimentaria del present pot garantir una alimentació responsable en el futur.
Efectivament, s’ha parlat molt de la necessitat d’una pedagogia del menjar: l’obesitat infantil, quadres de diabetis i altres malalties associades amb mals hàbits alimentaris fan necessària una actuació consensuada entre les escoles, les administracions i les famílies.
Però el problema no acaba aquí: Ens hem centrat en el Com mengen els nostres fills, sovint deixant de banda una qüestió més bàsica: Què mengen els nostres fills. I en aquest punt no tant sols hem de preguntar-nos quins productes específics escollim, sinó també llur provinença, com són produïts, distribuïts, manipulats, conservats i cuinats.
Segons declaracions del Doctor John Peterson Myers, en una jornada de la Maison de l’Unesco de Paris , la generació dels nostres fills serà la primera en gaudir de pitjor salut que els seus pares, assenyalant les condicions ambientals com a responsables d’aquest fet. I entre les esmentades condicions, té un lloc preeminent l’ús indiscriminat de productes químics en la producció agroalimentària global.
L’alimentació a les escoles esdevé doncs avui una pedagogia de l’alimentació, centrada en quatre punts fonamentals:
– Apostar per productes saludables de qualitat i naturals, entre els quals destaquen els productes de proximitat.
– Protegir el medi ambient: per a garantir la sostenibilitat assenyalem de nou la necessitat de productes de proximitat, reduïnt embalatges innecessaris i transports, però també apostant per una cultura de la reutilització i el reciclatge, tot incloent-hi productes de neteja bio i el compostatge,
– Garantir la justícia social: en aquest punt cal apostar cap un consum responsable, dirigit cap al comerç just, i la diversitat cultural.
– I finalment, una educació alimentària sensible a aquests temes, i permetent desenvolupar eines de treball complementàries com la creació d’horts ecològics o la manipulació directa per part dels infants de diferents aliments.
Una cuina no només per a menjar, sinó per a socialitzar-nos i aprendre
Des de gastronòmadas volem doncs fer-nos ressò d’aquesta qüestió, i fer una demanda a associacions, escoles, ampas i colectius ,qu es sensibilitzin en el tema i comenzin a fer accions al respecte.
Només una educació alimentaria del present pot garantir una alimentació responsable en el futur.
Adreces a tenir en compte:
Il.lustració:
Tutta- Silvia Angelet
Empreses Catering, menjadors escolars:
Associació Dinamis – Dina´m Girona, http://www.dinamis.cat/
Fundació Futur Barcelona, http://www.fundaciofutur.org/
PAM I PIPA Barcelona
Llibre recomenat:
Cuinem Tallers de cuina a l’escola
De M. Assumpció Roset, Isabel Puigdueta, Ada Parellada, Blanca Gonzalvo
SÈRIE: Comunitat educativaCOL·LECCIÓ: Biblioteca de Guix
Editorial GRAÓ http://www.grao.com/
Associació Dinamis – Dina´m Girona, http://www.dinamis.cat/
Fundació Futur Barcelona, http://www.fundaciofutur.org/
PAM I PIPA Barcelona
Llibre recomenat:
Cuinem Tallers de cuina a l’escola
De M. Assumpció Roset, Isabel Puigdueta, Ada Parellada, Blanca Gonzalvo
SÈRIE: Comunitat educativaCOL·LECCIÓ: Biblioteca de Guix
Editorial GRAÓ http://www.grao.com/
Marketing Turístico, Vinexus Consulting