Avui vull plantejar una reflexió: Com convertir els recursos agroalimentaris en productes turístics?
Crec que és una reflexió que cal fer tots els agents involucrats amb la comercialització de productes agroalimentaris, des dels productors o elaboradors fins els encarregats de la seva venda, restauració i hoteleria.
Cada cop més hem de pensar transversalment, a l’hora de comercialitzar els productes agroalimentaris, hem d’aprofitar les sinergies creades en altres sectors per crear nous productes, que ens ajudaran a desenvolupar noves línies d’acció i captar futurs clients.
S’ha de tenir clar que tots els agents que intervenen en el territori han de treballar conjuntament, per vendre producte, gastronomia, hotelera, comerç. Tothom té clar que la millor manera de vendre els productes que s’elaboren en una zona és donant a conèixer la seva gent, la seva terra, amb tots els tipismes que això representa.
El concepte que defineix els temps que vivim és glocal, és a dir donar a conèixer al món sencer els productes autòctons locals, peculiars, diferenciats que els fan únics. Per aquest motiu, cada cop més, els visitants del nostre territori volen conèixer d’aprop les instal·lacions dels elaboradors autòctons, volen comprar en els establiments més representatius, volen menjar la seva gastronomia, volen conèixer la seva artesania: en definitiva volen connectar amb la terra que visita.
El turisme en l’actualitat és potser un dels motors més importants de la nostra economia, i per aquest motiu hem d’aprofitar els visitants de la nostre zona per a donar a conèixer els nostres productes i fer-los fidels a ells. Els hi hem de fer viure una experiència a casa nostra perquè tornin un altra vegada i siguin els millors ambaixadors tant de productes com de territori.
Crear rutes enogastronòmiques vinculades amb els productes i tipisme de la zona i vincular les festes amb la gastronomia i amb productes; aquesta és la manera de dinamitzar el territori i de dona conèixer la seva riquesa i diversitat. Una ruta normalitza, homologa planteja les bases comuns per crear un projecte territorial…
La creació de rutes enològiques o gastronòmiques cohesiona els diferents agents que han de treballar amb uns objectius comuns.
Per aquest motiu sumar esforços, agents i recursos és la base per desenvolupar riquesa.
Molts cops, el problema de les rutes és que no han estat dissenyades per ficar-se amb pràctica com a productes turístics, i encara menys per que ningú s’encarregui de la seva comercialització. Tants esforços, recursos i material editats queden exposats a les prestatgeries dels centres de informació, omplint-se de pols.
Per començar, cal sensibilitzar als agents de la zona de que s’ha de fer un canvi de consciència. Desenvolupar una nova activitat vol dir fer canvis: adaptar les instal·lacions per ser atractives pels visitants, pensar amb els espais que es necessiten per rebre turistes, tenir obertes les instal·lacions en els dies en que els turistes visiten casa nostra, fer participar als visitants de un moment únic i especial…. és una feina dura per qui està acostumat a treballar moltes vegades sense tracte amb el públic. Però sobre tot cal pensar en conjunt: serveix de ben poc ser l’únic que desenvolupa una activitat turística en una explotació agroalimentària, cal treballar plegats per fer un producte turístic coherent i de qualitat.
Des de l’administració s’ha de facilitar la creació d’empreses que treballin plans de serveis i de desenvolupament turístic. Cal formar als agents i treballar per tenir personal qualificat, per així poder satisfer la demanda d’aquest públic força exigent. Però la figura de persones dinamitzadores de zona és primordial: persones que no parin de crear productes turístics, actes i noticies al voltant del seu territori.
Les rutes s’han d’omplir de continguts creant activitats, fent pedagogia de producte però sobretot aprenent a comercialitzar .
En aquest punt crec que el més important és dotar la ruta de contingut, no fer un directori d’ adreces per quedar bé amb tots els agents del territori ,sinó ajuntar un conjunt d’empresaris concienciats i que treballin plegats per desenvolupar un projecte de futur.
Hem de crear línies d’accions i tornar al que havien dit en un principi: ser transversals.
En definitiva, hem d’aprendre a vendre casa nostra, els nostres productes, totes aquelles coses que ens fan diferents, amb les eines que ens fica a l’abast aquesta societat tecnòcrata, hem de deixar-nos recomanar per assessors que coneguin el producte turístic i que realitzin la seva feina. Hem de obrir les portes a un nou visitant que el busca és lo autèntic i que molts cops ho tenim a casa.